Àcid permonosulfúric

Infotaula de compost químicÀcid permonosulfúric
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular113,962294164 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaH₂SO₅ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
OOS(=O)(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid permonosulfúric, en anglès:Peroxymonosulfuric acid, amb la fórmula química H₂SO₅, també conegut com a àcid persulfúric o àcid peroxisulfúric, és líquid a la temperatura ambient. En aquest àcid, el centre S(VI) adopta la seva característica geomeria tetrahèdrica; la connectivitat s'indica per la fórmula HO-O-S(O)₂-OH. És un dels oxidants més potents que es coneixen (E0 +1.81 V) i és molt explosiu.

El H₂SO₅ de vegades es confon amb el H₂S₂O₈, conegut com a àcid peroxidisulfúric.

Història

El H₂SO₅ va ser descrit primer per Heinrich Caro.[1]

Síntesi i producció

A escala de laboratori implica la combinació de l'àcid clorosulfúric i peròxid d'hidrogen.

H₂O₂ + ClSO₂OH H₂SO₅ + HCl

En la producció a gran escala, aquest àcid es produeix in situ per la seva gran inestabilitat. Segons la patent per Martin, es produeix per la reacció de >85% d'àcid sulfúric i >50% de peròxid d'hidrogen ("solució Piranha").[2]

H₂O₂ + H₂SO₄ H₂SO₅ + H₂O

Usos industrials

El H₂SO₅ s'ha usat per diverses aplicacions desinfectants i de neteja, p.e., tractament de piscines. Les sals alcalines de H₂SO₅ poden desligninar la fusta.[3]

Les sals d'amoni, sodi i potassi de H₂SO₅ es fan servir en la indústria dels plàstics com iniciadors de la polimerització i per decolorar i desodorar els olis.

El peroximonosulfat de potassi, KHSO₅, és la sal àcida de potassi de l'àcid peroximonosulfúric. Es fa servir com a agent oxidant.

Perills

L'àcid pur de Caro és molt explosiu.[4] i oli solar.[5] Com tots els oxidants molt forts s'ha de mantenir lluny de compostos orgànics com són els èters i les cetones per l'acció de peroxidar el compost creant una molècula molt inestable com el peròxid d'acetona.

Referències

  1. Caro, H. «Zur Kenntniss der Oxydation aromatischer Amine». Zeitschrift für angewandte Chemie, 11, 36, 1898, pàg. 845–846. DOI: 10.1002/ange.18980113602.
  2. Martin, P. L. (USA). U.S. Pat. Appl. Publ. (2005), 21 pp. CODEN: USXXCO US 2005031530 A1 20050210 Patent written in English. Application: US 2004-878176 20040628. Priority: US 2003-494009 20030807. CAN 142:179838 AN 2005:122569 CAPLUS
  3. Springer, E. L.; McSweeny, J. D. «Treatment of softwood kraft pulps with peroxymonosulfate before oxygen delignification». Tappi Journal, 76, 8, 1993, pàg. 194–199. Arxivat de l'original el 2011-09-29. ISSN: 0734-1415 [Consulta: 14 gener 2014]. Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine.
  4. J.O. Edwards «SAFETY». Chem. & Eng. News, 33, 32, 1955, pàg. 3336. DOI: 10.1021/cen-v033n032.p3336.
  5. Chem. & Eng. News, 38, 1960, pàg. 59.
Identificadors
CAS · Modifica el valor a WikidataInChIKey · Modifica el valor a WikidataPubChem · Modifica el valor a WikidataAEPQ · Modifica el valor a WikidataChEBI · Modifica el valor a WikidataChemSpider · Modifica el valor a WikidataUNII · Modifica el valor a WikidataInfocard ECHA · Modifica el valor a WikidataDSSTOX · Modifica el valor a WikidataGmelin: 101039 · Modifica el valor a Wikidata